Doncs sí, el que més por ens feia, el què no podíem concebir, ha succeït. Fa uns quants dies, els nostres estimats sea monkeys ens van abandonar. L'autòpsia encara no ha confirmat si van morir bullits o sobrealimentats, però esperem que fos ràpid. Em pregunto què deuria pensar el pobret que es va quedar sol, aguantant uns quants dies més... Esperem que estiguin al cel dels sea monkeys, on l'aigua és sempre fresqueta, la llum els hi arriba sempre del nord i tenen el menjar suficient, ni poc ni massa.
Es prega una oració per a la seva animeta.
8 comentaris:
S'haurien de promoure els sea-monkeys com a joguina educativa per combatre l'obesitat infantil.
De què depèn que les femelles ponguin ous o pareixin? Es lleven un bon dia i diuen "avui pondré un ouet, no em ve de gust parir"?
Mmmm.... No sé, tindran implementat algun random o algo...
"Es mejor tener sea monkeys delgados y sanos que unos sobrealimentados y en coma."
Per als sea monkeys en coma ve alguna mena d'equipament per mantenirlos en vida artificialment?
Porta algún kit judicial per a discutir si és raonable desconnectarlos de las màquines?
Heu guardat el caldet dels sea-monkeys per fer-vos una sopeta?
Sí, realment la redacció del folleto informatiu deixa molts dubtes sense contestar.
El caldet està guardat, perquè resulta que... encara n'hi ha un que aguanta!!!
Vas fixarte si cada cop que en moria sortien petits llampecs per la peixera? Pa igual estàs davant del SeaMonkey McLeod, del arrecife dels McLeod de tota la vida.
Pos no sé. Ara aniré a veure si els cadàvers estan decapitats
Publica un comentari a l'entrada