Doncs sí, això és el que ens van portar els reis a la classe. Bueno, més aviat els hi van portar als profes, que s'ho passen teta jugant a fer dibuixets en diferents colorins i perdent el temps perquè encara no ho tenen del tot dominat. Jo també vull jugaaar!
PD: Ja han desaparegut uns quants "guixos", per no variar.
29 de gener 2007
26 de gener 2007
Los animales de dos en dos, ua-ua
Subtítol: Endosimbiogenesis by author
"Como deciamos ayer..."
Ahir, després d'un examen de geo i a cinc dies d'un examen de botànica, vaig tenir la oportunitat de morir-me d'enveja un rato, assistint a la conferència de la Lynn Margulis amb motiu del seu nomenament honoris causa.
Morir-me d'enveja perquè, al més pur estil americà peliculero d'universitat, va ser molt divertida, molt planera i, per dir-ho no finament, es va explicar de puta mare, i tot això amb un castellà que ja els agradaria a molts que se les donen de grans conferenciants ser capaços de fer el mateix en anglès.
Després d'assistir a algunes conferències de les que fan els profes per explicar a què es dediquen (a part de rascar-se els ous) quan no fan classe, més o menys interessants segons el tema, però personalment uns petardos (i després ens diuen que nosaltres hem d'aprendre a parlar en públic, ehem), vam tenir la oportunitat d'aprendre com es fa de debò.
Detalls curiosos: algun anyway infiltrat, molts no way seguits en un moment d'exaltació (quan un profe va començar una pregunta dient: "los organismos superiores..." XD), i els cinc segons ben bons que es parava a pensar abans de ser capaç de dir "mil millones". Ah, i un estudiant de belles arts preguntant sobre l'herència cultural i palles mentals varies.
P.D.: Si a algú li interessa, deixo el link a la pàgina del grup d'investigació de neurociències de la facultat, que actualment es dediquen a estrujar i a espaxurrar lamprees. Als dos frikis els he tingut de profes de cito.
http://webs.uvigo.es/lamprea/esp/noved-esp.html
"Como deciamos ayer..."
Ahir, després d'un examen de geo i a cinc dies d'un examen de botànica, vaig tenir la oportunitat de morir-me d'enveja un rato, assistint a la conferència de la Lynn Margulis amb motiu del seu nomenament honoris causa.
Morir-me d'enveja perquè, al més pur estil americà peliculero d'universitat, va ser molt divertida, molt planera i, per dir-ho no finament, es va explicar de puta mare, i tot això amb un castellà que ja els agradaria a molts que se les donen de grans conferenciants ser capaços de fer el mateix en anglès.
Després d'assistir a algunes conferències de les que fan els profes per explicar a què es dediquen (a part de rascar-se els ous) quan no fan classe, més o menys interessants segons el tema, però personalment uns petardos (i després ens diuen que nosaltres hem d'aprendre a parlar en públic, ehem), vam tenir la oportunitat d'aprendre com es fa de debò.
Detalls curiosos: algun anyway infiltrat, molts no way seguits en un moment d'exaltació (quan un profe va començar una pregunta dient: "los organismos superiores..." XD), i els cinc segons ben bons que es parava a pensar abans de ser capaç de dir "mil millones". Ah, i un estudiant de belles arts preguntant sobre l'herència cultural i palles mentals varies.
P.D.: Si a algú li interessa, deixo el link a la pàgina del grup d'investigació de neurociències de la facultat, que actualment es dediquen a estrujar i a espaxurrar lamprees. Als dos frikis els he tingut de profes de cito.
http://webs.uvigo.es/lamprea/esp/noved-esp.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)