Fotetes

Sento la tardança. Si algú està interessat en veure unes quantes fotetes sel·leccionades de Formigal, aquí: Flickr Marieta

Penseu que us estalvieu el pase de 278...

Neighbours, everybody needs good neighbours...

Bonica i estressant setmana, en que als matins hem après per què ens agraden els suecs/les sueques, que l'altruisme genètic és antinatural i que la freqüència de portadors de la fibrosi quística és de 1/25.

Les tardes les hem passat estrujant-nos el cervell en un laboratori amb clima tropical i mirant enzimets pels puestos.

Feu un cop d'ull als IG d'aquest del 2008: cada any es superen. http://improbable.com/ig/winners/#ig2008

¿Por qué el anfibio cruzó la carretera?

Boniques senyals -Monte Aloia-.



Ens veiem en unes quantes hores!

Man give name to all the animals

L'únic motiu pel qual igual faria la branca de "organismes i sistemes":

Agra vation	Aha ha

-Strigiphilus garylarsoni: Poll (pioju).
-Psephophorus terrypratchetti: Tortuga fòssil de l'Eocè.
-Avalanchurus simoni, A. garfunkeli: Un parell de trilobites.
-Pimoa cthulhu: Aranya.
-Godzillius yager:Crustaci.
-Pleomothra yager: Crustaci de la família Godzilliidae.
-Sinemys gamera:Tortuga fòssil que sembla que tingui ales.
-Carmenelectra shechisme:Arna fòssil.
-Oedipus complex: Salamandra.
-Parastratiosphecomyia stratiosphecomyioides: Mosca. Nom científic més llarg acceptat fins al moment (42 caràcters). Algú va intentar-ho amb un de 50, Gammaracanthuskytodermogammarus loricatobaicalensis, però no va colar.

I podria seguir i seguir, però he d'anar a preparar la carmanyola perquè monanem d'excursió a no atropellar amfibis.

Josephoartigasia monesi

Peazo de ratot que han descobert. A mi, això d'un rosegador gegant em recorda...


Que per cert, segur que es deia Carlitus.

P.S.: A que endevino qui l'ha descobert o qui pagaba al descobridor?

P.D.: M'encanta la gent amb poca feina...

Scientists for Better PCR

There was a time when to amplify DNA,
You had to grow tons and tons of tiny cells.

Then along came a guy named Dr. Kary Mullis,
Said you can amplify in vitro just as well.

Just mix your template with a buffer and some primers,
Nucleotides and polymerases, too.

Denaturing, annealing, and extending.
Well it’s amazing what heating and cooling and heating will do.

PCR, when you need to detect mutations.
PCR, when you need to recombine.
PCR, when you need to find out who the daddy is.
PCR, when you need to solve a crime.

P.D.(2): Per cert, és una llàstima, però no hi haurà la conferència de creacionistes que en teoria hi havia a la facultat de teleco... Algú s'haurà queixat.

Anda da sii, anda da sii

A vegades les fotos fetes amb molta fe i sense veure l'objectiu et sorprenen...

He visto cosas que no creeríais...

He visto ranas con dientes...


He visto vacas comiendo conejos...


He visto cecilias de brillantes colorines...



He visto sexo interreino...

Jaques-Yves Rodriguez de la Fuente Irwin de todos los santos presenta...

El peix amb potetes. O no. L'axolote (o ajolote -això no es menjava?-) no es un peix. Però si que són potetes, perquè és un lagartitu. Però és tan mono... Aquí us deixo el document de la última visita que li vaig fer.



Però això sembla que sí, que és un peixet fent els seus pinitus.

Serengueti Fashion Week

Aprofitant que avui no tinc classe perquè escullen rector (que dius, quina gràcia té que només es presenti el que ja ho és), he començat a el·laborar el meu book per zoo (meu perquè el faig jo, no perquè hi surti -cosa que seria més fàcil de fer-) i aquí us presento el primer top-model en desfilar: DNO (a pronunciar en anglès, oseaporfaplis).

Be de Beril·li?

Beeee.... Beeeee....

Be de MH!

(Bueno, encara no ho sé segur, però jo crec que amb un 9,3 ja podria...)

Chincha Cthulito, ma vas fer enveja i ja no ets l'úúúniiiiic... :P

Be de beril·li

Bonica (i sonora) cosa per trobar-se pasturant al costat de la terrassa del bar sortint de l'examen de química. El be negre no tenia les potes rosses.
Les fotos estan una mica xungues perquè són de mòbil.

Los animales de dos en dos, ua-ua

Subtítol: Endosimbiogenesis by author

"Como deciamos ayer..."
Ahir, després d'un examen de geo i a cinc dies d'un examen de botànica, vaig tenir la oportunitat de morir-me d'enveja un rato, assistint a la conferència de la Lynn Margulis amb motiu del seu nomenament honoris causa.
Morir-me d'enveja perquè, al més pur estil americà peliculero d'universitat, va ser molt divertida, molt planera i, per dir-ho no finament, es va explicar de puta mare, i tot això amb un castellà que ja els agradaria a molts que se les donen de grans conferenciants ser capaços de fer el mateix en anglès.
Després d'assistir a algunes conferències de les que fan els profes per explicar a què es dediquen (a part de rascar-se els ous) quan no fan classe, més o menys interessants segons el tema, però personalment uns petardos (i després ens diuen que nosaltres hem d'aprendre a parlar en públic, ehem), vam tenir la oportunitat d'aprendre com es fa de debò.

Detalls curiosos: algun anyway infiltrat, molts no way seguits en un moment d'exaltació (quan un profe va començar una pregunta dient: "los organismos superiores..." XD), i els cinc segons ben bons que es parava a pensar abans de ser capaç de dir "mil millones". Ah, i un estudiant de belles arts preguntant sobre l'herència cultural i palles mentals varies.

P.D.: Si a algú li interessa, deixo el link a la pàgina del grup d'investigació de neurociències de la facultat, que actualment es dediquen a estrujar i a espaxurrar lamprees. Als dos frikis els he tingut de profes de cito.
http://webs.uvigo.es/lamprea/esp/noved-esp.html

The giant kraken of the deep seas

Doncs si, al final resulta que es pot ignorar un calamar gegant. La primera setmana tothom es parava a mirar-lo i saludar-lo, però ara les poques personetes que li fan cas és per cagar-s'hi per ocupar tant espai...

Animals rarets

No sabia que els gossos podien tenir transtorns psicològics d'aquesta mena...


Pfff... Què dir, només sabent que surten pandes...

Real Pokemons: De pompones, ositos y gominolas

Nada nuevo bajo el sol...


Número: pi
Nom: volvox aureus
Tipus: raritu (microalga: planta/aigua)
Hàbitat: aigua dolça
Tamany: Colònia: 0.5-1.5 mm; Individu: 5-8 micòrmetres
Pes: mmm... pff... pooos...
Evolucions: a múltiples colònies
Atacs: mmm... rebota y explota? (la fotosíntesis es pot considerar un atac?)
Història: És un conjunt d'algues microscòpiques, que forma colònies esfèriques, format per cèl·lules biflagelades unides entre sí. Cada cèl·lula està rodejada por un MOC. (:P)




Número: i
Nom: ós d'aigua
Tipus: creepy (aigua)
Hàbitat: Qualsevol lloc amb molta humitat
Tamany: de 0,1 a 1,2 mm
Pes: pueess... vindria a ser... molt molt poquet?
Evolucions: Pa que? si ja es la òstia
Atacs: Xuclar cèl·lules, fer-se el mort (ho fa molt bé), fer por
Història: Tenen de 4 a 8 urpes amb ventoses; normalment els primers tres parells es destinen a la locomoció mentre que el quart serveix per a fixar-se al substrat, ja que són molt lleugers i fins i tot un pet de mosca por arrossegar-los fàcilment. La cutícula exterior pot ser d'una gran varietat de colors. Amb la seva boqueta atravessen les parets cel·lulars i succionen els suquillos (encara que a vegades es mengen el bitxo sencer). Tenen la capacitat, en situacions medioambientals extremes, d'entrar en estat de mortet, però no del tot. En aquest estat poden passar cents, potser mils d'anys. Un científic holandès va afegir aigua a alguns ossets secs que estaben sobre la fulla d'una falguera seca d'un museu que hi era des del s. XVII. Es van despertar i van continuar vivint normalment. Hi ha estudis que demostren que, en un estat de metabolisme indetectable, poden sobreviure a temperatures entre -272ºC i 149º C, així com a la inmersió en alcohol pur i en éter. Científics russos afirmen haver-ne trobat de vius a la coberta dels cohets acabats d'arribar de l'espai exterior.



Número: e
Nom: Pompona
Tipus: pelut/pesat
Hàbitat: Casa meva
Tamany:
Pes: 3,5 Kg
Evolucions: Espero que no
Atacs: boles de pèl, esgarrapar, mossegar, miolar, cop de cap, pessigolles
Història: La subespecie pompona, apareguda a partir d'una munstració gatuna, aparegué per primera vegada el 2 d'octubre del 2005, un dia abans d'un eclipsi solar (sospitós? si). Segurament per això el primer pompón va ser negre. El segon pompón, nascut un gèlid dia de febrer, va sortir blanc i li havia robat el pèl als seus 3 germans. Actualment, entre les seves aficions s'hi troben coses tan variades com buidar papereres, demanar mimus i estarrufar-se el pèl.

No more cocodrils sodomitzats

Steve Irwin, el mític on els hi hagi caçador de cocodrils, immortalitzat pel Cartman amb el clàssic "le voy a meter el pulgar por el culo", ha mort a mans d'una rajada a Austràlia.

Pregunta 1: ¿le metió el aguijón por el culo?
Pregunta 2: Els cocodrils van al cel o a l'infern? Estan esperant venjança? O els hi fa gràcia que els sodomitzin?
Pregunta 2: Si un proctòleg jamaicà és un poke-mon, Steve Irwin era un Waninoko?

Born to burn

I és que no ha de ser molt agradable passar els primers dies de vida a 30 graus. Suposo que per això les mames comunitàries es dediquen a canviar-los de lloc cada dia. Quan es mantinguin més d'un dia en un lloc, també m'hi afegiré; segur que és el més fresc de la casa.

Bug's Hunt Upgrade: A por ellos... oeee...

No vindria a ser la cosa més agradable del món, trobar això de bon matí al menjador...






D'altra banda, ara em puc fer un coixí de plomes amb un parell d'escombrades...

La familia que assetja bichus unida....

Els tres machitus (bueno, dos només fenotípicament, ja)


Also, the white one has broken la pota. Serà genètic?

Dias Tristes

Doncs sí, el que més por ens feia, el què no podíem concebir, ha succeït. Fa uns quants dies, els nostres estimats sea monkeys ens van abandonar. L'autòpsia encara no ha confirmat si van morir bullits o sobrealimentats, però esperem que fos ràpid. Em pregunto què deuria pensar el pobret que es va quedar sol, aguantant uns quants dies més... Esperem que estiguin al cel dels sea monkeys, on l'aigua és sempre fresqueta, la llum els hi arriba sempre del nord i tenen el menjar suficient, ni poc ni massa.

Es prega una oració per a la seva animeta.