Avui m'he dedicat al periodisme de risc. Sense pensar en les conseqüències, m'he endinsat en l'hàbitat de les protomarietes almogàvers.
Després d'una aproximació silenciosa a la guarderia de marietes (silenciosa per no cridar l'atenció dels felins dels voltants, bàsicament perquè n'hi ha un que ja me les festeja), he procedit al seu despenjament (No estan castigades, és que han de prendre el solet, no sigui que s'encostipin).
Amb tots els sentits alerta he obert la tapa. Un cop aconseguit el reportatge fotogràfic (sortiran cegues després de les flashejades), i amb un excés de confiança davant l'absència d'incidents, em disposava a tancar la tapa quan, de sobte, me n'adono que un dels meus mercenaris es dedica al bonic art de l'evasió, trobant-se ja fora de l'hàbitat i recorrent la tapa cap a la llibertat.
No cal preocupar-se, ja que despés d'un amistós cop al culet, "cautivo y desarmado el ejército rojo" (bueno, de moment no molt rojo, però tot arribarà), he aconseguit precintar l'acadèmia de guerreres i tornar-les a posar al solet.
I si, ja sé que la foto està desenfocada, però intenteu-ho vosaltres, si teniu... larves.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada