Què ens està passant? (I)

Després de molts anys passant bones estones amb les Antologías del disparate, se'm presenta un dubte existencial: Ningú s'ha plantejat mai escriure'n un des de l'altra banda? No em refereixo a un alumne escribint les burrades dels profes (que segur que també sortiria), si nó a un escrit per un alumne sobre altres alumnes, perquè si certs alumnes són capaços de plantejar les burrades que tots coneixem als profes, no us podeu imaginar les que, potser per certa vergonya ja no s'atreveixen a preguntar als senyors professors, però si gosen plantejar als seus companys.

Exemple 1: Un bonic matí de divendres, dia que no tinc classe (bonic perquè feia solet i caloreta, després de 3 setmanes plovent), vaig tenir la genial idea d'anar a un seminari de Mates. Aquests seminaris són voluntaris, i durant una hora la profe es dedica a reexplicar coses que ja hauriem de saber, però que segons la seva experiència resulta que no, que ja és trist.
El primer seminari va ser d'operacions amb matrius (al que no vaig anar perquè estava agafant un avió). El segon anava de les funcions trigonomètriques, valor absolut, logaritmes, exponencials... I Vaig pensar, mira anem-hi a veure si em refresca alguna cosa que no recordi (resulta que no, perquè el que no sap la gent, en teoria, es "esto es el seno, esta su gráfica, y esta su derivada" -si, y el papel de water que quiero es ese- coses que recordava totes).
La situació que se'm va plantejar va ser en la següent: Estava la profe explicant la tangent (sin/cos) i va dir alguna cosa així com "como veis, esta función presenta problemas de continuidad cuando el coseno es 0". I la meva companyeta de l'esquerra em diu: "No lo entiendo. ¿Por que no se puede dividir por 0?"

Ara intentaré recordar. Exactament, quan va ser la primera vegada que em van dir que no es podia dividir per 0? Quan m'ensenyaven a dividir? a segon, tercer d'EGB? Puc arribar a entendre (tinc molta imaginació) que als 18 anys no entenguis perquè no es pot dividir per 0, però que no ho sapigues? Jo creia que en un atac patatònic seria l'únic que recordaries i aniries donant cops de cap i dient: "error division by 0." o algo així.

PD: Jo pensava que dividir per 0 només ho podien fer els americans, però ara resultarà que és un superpoder més extès del què em pensava... Fa temps vaig trobar això al Improbable research.
http://improbable.com/2006/09/19/when-can-you-divide-by-zero/

Animals rarets

No sabia que els gossos podien tenir transtorns psicològics d'aquesta mena...


Pfff... Què dir, només sabent que surten pandes...

Real Pokemons: De pompones, ositos y gominolas

Nada nuevo bajo el sol...


Número: pi
Nom: volvox aureus
Tipus: raritu (microalga: planta/aigua)
Hàbitat: aigua dolça
Tamany: Colònia: 0.5-1.5 mm; Individu: 5-8 micòrmetres
Pes: mmm... pff... pooos...
Evolucions: a múltiples colònies
Atacs: mmm... rebota y explota? (la fotosíntesis es pot considerar un atac?)
Història: És un conjunt d'algues microscòpiques, que forma colònies esfèriques, format per cèl·lules biflagelades unides entre sí. Cada cèl·lula està rodejada por un MOC. (:P)




Número: i
Nom: ós d'aigua
Tipus: creepy (aigua)
Hàbitat: Qualsevol lloc amb molta humitat
Tamany: de 0,1 a 1,2 mm
Pes: pueess... vindria a ser... molt molt poquet?
Evolucions: Pa que? si ja es la òstia
Atacs: Xuclar cèl·lules, fer-se el mort (ho fa molt bé), fer por
Història: Tenen de 4 a 8 urpes amb ventoses; normalment els primers tres parells es destinen a la locomoció mentre que el quart serveix per a fixar-se al substrat, ja que són molt lleugers i fins i tot un pet de mosca por arrossegar-los fàcilment. La cutícula exterior pot ser d'una gran varietat de colors. Amb la seva boqueta atravessen les parets cel·lulars i succionen els suquillos (encara que a vegades es mengen el bitxo sencer). Tenen la capacitat, en situacions medioambientals extremes, d'entrar en estat de mortet, però no del tot. En aquest estat poden passar cents, potser mils d'anys. Un científic holandès va afegir aigua a alguns ossets secs que estaben sobre la fulla d'una falguera seca d'un museu que hi era des del s. XVII. Es van despertar i van continuar vivint normalment. Hi ha estudis que demostren que, en un estat de metabolisme indetectable, poden sobreviure a temperatures entre -272ºC i 149º C, així com a la inmersió en alcohol pur i en éter. Científics russos afirmen haver-ne trobat de vius a la coberta dels cohets acabats d'arribar de l'espai exterior.



Número: e
Nom: Pompona
Tipus: pelut/pesat
Hàbitat: Casa meva
Tamany:
Pes: 3,5 Kg
Evolucions: Espero que no
Atacs: boles de pèl, esgarrapar, mossegar, miolar, cop de cap, pessigolles
Història: La subespecie pompona, apareguda a partir d'una munstració gatuna, aparegué per primera vegada el 2 d'octubre del 2005, un dia abans d'un eclipsi solar (sospitós? si). Segurament per això el primer pompón va ser negre. El segon pompón, nascut un gèlid dia de febrer, va sortir blanc i li havia robat el pèl als seus 3 germans. Actualment, entre les seves aficions s'hi troben coses tan variades com buidar papereres, demanar mimus i estarrufar-se el pèl.