Número: pi
Nom: volvox aureus
Tipus: raritu (microalga: planta/aigua)
Hàbitat: aigua dolça
Tamany: Colònia: 0.5-1.5 mm; Individu: 5-8 micòrmetres
Pes: mmm... pff... pooos...
Evolucions: a múltiples colònies
Atacs: mmm... rebota y explota? (la fotosíntesis es pot considerar un atac?)
Història: És un conjunt d'algues microscòpiques, que forma colònies esfèriques, format per cèl·lules biflagelades unides entre sí. Cada cèl·lula està rodejada por un MOC. (:P)
Número: i
Nom: ós d'aigua
Tipus: creepy (aigua)
Hàbitat: Qualsevol lloc amb molta humitat
Tamany: de 0,1 a 1,2 mm
Pes: pueess... vindria a ser... molt molt poquet?
Evolucions: Pa que? si ja es la òstia
Atacs: Xuclar cèl·lules, fer-se el mort (ho fa molt bé), fer por
Història: Tenen de 4 a 8 urpes amb ventoses; normalment els primers tres parells es destinen a la locomoció mentre que el quart serveix per a fixar-se al substrat, ja que són molt lleugers i fins i tot un pet de mosca por arrossegar-los fàcilment. La cutícula exterior pot ser d'una gran varietat de colors. Amb la seva boqueta atravessen les parets cel·lulars i succionen els suquillos (encara que a vegades es mengen el bitxo sencer). Tenen la capacitat, en situacions medioambientals extremes, d'entrar en estat de mortet, però no del tot. En aquest estat poden passar cents, potser mils d'anys. Un científic holandès va afegir aigua a alguns ossets secs que estaben sobre la fulla d'una falguera seca d'un museu que hi era des del s. XVII. Es van despertar i van continuar vivint normalment. Hi ha estudis que demostren que, en un estat de metabolisme indetectable, poden sobreviure a temperatures entre -272ºC i 149º C, així com a la inmersió en alcohol pur i en éter. Científics russos afirmen haver-ne trobat de vius a la coberta dels cohets acabats d'arribar de l'espai exterior.
 |  |
Número: e
Nom: Pompona
Tipus: pelut/pesat
Hàbitat: Casa meva
Tamany:
Pes: 3,5 Kg
Evolucions: Espero que no
Atacs: boles de pèl, esgarrapar, mossegar, miolar, cop de cap, pessigolles
Història: La subespecie pompona, apareguda a partir d'una munstració gatuna, aparegué per primera vegada el 2 d'octubre del 2005, un dia abans d'un eclipsi solar (sospitós? si). Segurament per això el primer pompón va ser negre. El segon pompón, nascut un gèlid dia de febrer, va sortir blanc i li havia robat el pèl als seus 3 germans. Actualment, entre les seves aficions s'hi troben coses tan variades com buidar papereres, demanar mimus i estarrufar-se el pèl.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada