Exemple 3:Discutint sobre el dead line d'un treball, que era a les 11:47 p.m. La divisora per zero diu: "puff, casi no llego a tiempo de entregarlo porque pensaba que p.m. quería decir por la mañana".
(obviarem la incongruència que si penses que es "por la mañana" a les 11:47 p.m. hauria de fer 12 hores que l'havies d'haver enviat)
Exemple 4:
Dissertació sobre el fet de, en tres de quatre assignatures, haver tret entre 4,7 i 4,9: "Es que ya es mala suerte, parece que alguien me haga budismo"
(ara entenc la superpoblació de Budes del super chinos, mira tu per a què serveixen...)
28 de febrer 2007
22 de febrer 2007
Be de Beril·li?
Beeee.... Beeeee....
Be de MH!
(Bueno, encara no ho sé segur, però jo crec que amb un 9,3 ja podria...)
Chincha Cthulito, ma vas fer enveja i ja no ets l'úúúniiiiic... :P
Be de MH!
(Bueno, encara no ho sé segur, però jo crec que amb un 9,3 ja podria...)
Chincha Cthulito, ma vas fer enveja i ja no ets l'úúúniiiiic... :P
13 de febrer 2007
Otra, Otra
Unantra pa la saca. Mates aprovada.
I sí, hi ha alguna cosa pitjor que botànica I... Botànica II, XD. Ja resumiré amb més calma.
I sí, hi ha alguna cosa pitjor que botànica I... Botànica II, XD. Ja resumiré amb més calma.
09 de febrer 2007
And the winner is...
HE APROVAT BOTÀNICAAA!!!
Ja està, ja ho he dit.
PD: Soylent green is people, recordeu-ho
Ja està, ja ho he dit.
PD: Soylent green is people, recordeu-ho
06 de febrer 2007
Be de beril·li
02 de febrer 2007
Efectes de l'estudi intensiu
Qualsevol podria pensar que estudiar 8 temes sobre principals característiques dels vegetals, 6 temes exclusius d'algues, 3 de fongs, 1 de líquens i 1 de molses i hepàtiques en 3 dies fa que fins i tot el més mentalment estable acabi una mica tocadet.
Personalment pensava que ja havia tingut el meu moment de crisis el vespre anterior a l'examen, quan em vaig posar a perseguir els gatets fent de "algaman". Normal que al dia següent, en tornar de l'examen, em trobés tots els apunts assassinats i desmembrats, i les restes repartides per tota la casa.
Però la crisis no s'havia acabat, ni per assomu.
Vaig tenir somni curiós, on em passejava pel carrer amb una alga estàndar a cada mà (per una alga estàndar s'entén el que hi havia dibuixat als apunts, o sigui, algo així):
Però tampoc era molt indicatiu de malaltia mental, ja que anteriorment havia somiat coses més rares, com que feia integrals per calcular l'àrea d'unes diatomees, que feia submarinisme en un riu per acabar l'àlbum de fotos de zoo, o que em dedicava a datar un bloc de pedra, on es diferenciaven clarament els estrats.
El primer que vaig pensar en despertar-me va ser: "doncs encara ho porto prou bé". Error, doncs el següent que vaig pensar, i no vaig poder parar de repetir fins que vaig entrar a l'examen va ser: "soylent green is people".
Vaig anar repetint mentalment aquest bonic mantra, fins que vaig pujar al bus, em vaig asseure (es nota que hi ha exàmens) i, a certa distància, vaig veure un repetidor de classe fent el típic i inútil estudi-repàs pre-examen inminent.
En aquell moment, vaig tenir unes ganes irrefrenables d'agafar-lo pel coll de la jaqueta i sacsejar-lo mentres li deia: "¡Es inútil! Lo que tienes que hacer es gritar, ¡soylent green is people!"
No ho vaig fer, clar, perquè encara em quedava una mica de seny (o certa vergonya, ves a saber), però aleshores, mentre intentava recordar el que acabava de llegir mirant el sostre, de sobte, se'm va quedar mirant. I ho vaig veure clar, vaig veure la imatge que es formava al seu cervell en mirar-me, era aquesta.
Personalment pensava que ja havia tingut el meu moment de crisis el vespre anterior a l'examen, quan em vaig posar a perseguir els gatets fent de "algaman". Normal que al dia següent, en tornar de l'examen, em trobés tots els apunts assassinats i desmembrats, i les restes repartides per tota la casa.
Però la crisis no s'havia acabat, ni per assomu.
Vaig tenir somni curiós, on em passejava pel carrer amb una alga estàndar a cada mà (per una alga estàndar s'entén el que hi havia dibuixat als apunts, o sigui, algo així):
Però tampoc era molt indicatiu de malaltia mental, ja que anteriorment havia somiat coses més rares, com que feia integrals per calcular l'àrea d'unes diatomees, que feia submarinisme en un riu per acabar l'àlbum de fotos de zoo, o que em dedicava a datar un bloc de pedra, on es diferenciaven clarament els estrats.
El primer que vaig pensar en despertar-me va ser: "doncs encara ho porto prou bé". Error, doncs el següent que vaig pensar, i no vaig poder parar de repetir fins que vaig entrar a l'examen va ser: "soylent green is people".
Vaig anar repetint mentalment aquest bonic mantra, fins que vaig pujar al bus, em vaig asseure (es nota que hi ha exàmens) i, a certa distància, vaig veure un repetidor de classe fent el típic i inútil estudi-repàs pre-examen inminent.
En aquell moment, vaig tenir unes ganes irrefrenables d'agafar-lo pel coll de la jaqueta i sacsejar-lo mentres li deia: "¡Es inútil! Lo que tienes que hacer es gritar, ¡soylent green is people!"
No ho vaig fer, clar, perquè encara em quedava una mica de seny (o certa vergonya, ves a saber), però aleshores, mentre intentava recordar el que acabava de llegir mirant el sostre, de sobte, se'm va quedar mirant. I ho vaig veure clar, vaig veure la imatge que es formava al seu cervell en mirar-me, era aquesta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)