Qualsevol podria pensar que estudiar 8 temes sobre principals característiques dels vegetals, 6 temes exclusius d'algues, 3 de fongs, 1 de líquens i 1 de molses i hepàtiques en 3 dies fa que fins i tot el més mentalment estable acabi una mica tocadet.
Personalment pensava que ja havia tingut el meu moment de crisis el vespre anterior a l'examen, quan em vaig posar a perseguir els gatets fent de "algaman". Normal que al dia següent, en tornar de l'examen, em trobés tots els apunts assassinats i desmembrats, i les restes repartides per tota la casa.
Però la crisis no s'havia acabat, ni per assomu.
Vaig tenir somni curiós, on em passejava pel carrer amb una alga estàndar a cada mà (per una alga estàndar s'entén el que hi havia dibuixat als apunts, o sigui, algo així):
Però tampoc era molt indicatiu de malaltia mental, ja que anteriorment havia somiat coses més rares, com que feia integrals per calcular l'àrea d'unes diatomees, que feia submarinisme en un riu per acabar l'àlbum de fotos de zoo, o que em dedicava a datar un bloc de pedra, on es diferenciaven clarament els estrats.
El primer que vaig pensar en despertar-me va ser: "doncs encara ho porto prou bé". Error, doncs el següent que vaig pensar, i no vaig poder parar de repetir fins que vaig entrar a l'examen va ser: "soylent green is people".
Vaig anar repetint mentalment aquest bonic mantra, fins que vaig pujar al bus, em vaig asseure (es nota que hi ha exàmens) i, a certa distància, vaig veure un repetidor de classe fent el típic i inútil estudi-repàs pre-examen inminent.
En aquell moment, vaig tenir unes ganes irrefrenables d'agafar-lo pel coll de la jaqueta i sacsejar-lo mentres li deia: "¡Es inútil! Lo que tienes que hacer es gritar, ¡soylent green is people!"
No ho vaig fer, clar, perquè encara em quedava una mica de seny (o certa vergonya, ves a saber), però aleshores, mentre intentava recordar el que acabava de llegir mirant el sostre, de sobte, se'm va quedar mirant. I ho vaig veure clar, vaig veure la imatge que es formava al seu cervell en mirar-me, era aquesta.
02 de febrer 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
XDDDDDDD
Per cert, els pops et surten millor XD
Oiga, usted dirá que es una alga estandard, pero yo pienso que al espermatozoide le sobra un flagelo.
Psi, la meva habilitat paintera és com nul·la. La idea era de dibuix animat morint-se de gana.
Referent als flagels, m'he deixat els mastigonemes (bonica paraula). O sigui, un espermatozou biflagelat i pelut, ja veus quin fàstic.
L'A. està molt amoïnat per la teva salut mental.
Que encara es pensava que estava sana?
Maria,
potser ja ha arribat aquell moment de la vida en què cal llegir "Les opinions sobre la vida del Gat Murr" de E.T.A. Hoffmann, edicions de l 1984, per començar a entendre alguna cosa. Però vigila que els gats cacen marietes.
Mmmm... quina idea més apropiada, ara que falta poc pel meu cumple... (la, la, la...) XD
I jo em pregunto:
"del Gat Murr" és CN d'"opinions" o de "vida"? És a dir, hom opina sobre la vida del Gat Murr o bé el Gat Murr opina sobre la vida?
Qui opina és el gat, encara que el pobre mestre de capella Joan també deixa anar la seva. Es podria dir que és una obra escrita a quatre grapes i dos mans... Finalment autor i personatge són dos bons músics i... el gat un refinat miolador (si hagués estat català de segur que haguès guanyat la miola d'or a la capella de santa A Gata.
Aquests són els títols que he trobat. En realitat falta ell títol dde la traducció castellana que és el que he llegit, i que, com em sol passar, no trobo peer enlloc. Es movia en els ambients d'aquell von Chamisso que va perdre l'ombra i això segur que ho has llegit. Una abraçada i els meus millors desitjos a tots, sense deixar-me els gats.
Lebensansichten des Kater Murr nebst fragmentarischer Biographie des Kapellmeisters Johannes Kreisler in zufälligen Makulaturblättern
Les sages réflexions du chat Murr entremêlées d'une biographie fragmentaire du maître de chapelle Johannès Kreisler présenté au hasard de feuillets arrachés
The Life and Opinions of Tomcat Murr
Doncs ja aniré mirant, a veure si el trobo...
Publica un comentari a l'entrada