15 de maig 2008

De paràsits (reals i metafòrics)

Trobant-me jo esperant el torn per entrar a la tutoria del meu (perdó, "nostre") treball de micro, passà per allà la prof de parasitologia. Passava corrent-caminant en direcció sortida, però de sobte s'atura i diu "ah, ya me leído vuestro trabajo -es va equivocar, no va dir "tu trabajo", però la perdonem- y está MUY bien. Y muy bien redactado, cosa rara, porqué me he encontrado cada cosa..."

Nota previa: abans de comentar les cosetes maques que s'havia trobat, m'he de creure que sap qui sóc i quin és el meu treball? En principi no ho veia clar, però em sembla que REALMENT sap qui sóc i que faig... tiroriro tiroriro...

Primera cosa que es va haver d'empassar la pobra dona:
...Las cercarias son abandonadas por el caracol...


Si és lo que té, el cargol va acabar fins els ous de que li fotessin el menjar.

Segona cosa:
...los parásitos tienen síntomas...


I què, pobrets, no es poden posar malaltons?

Pozí, la cosa ta muu mala.

3 comentaris:

tupperware ha dit...

Podria ser que et tractés de "vós" majestàtic quan va dir "vuestro" o que cregui que els autors del treball són una "Gestalt". De tota manera, si està MUY bien, se suposa que la nota ho reflectira, oi?

tupperware ha dit...

PS: M'he deixat l'accent a "reflectirà"

Marieta ha dit...

XDDDD. Aix. No. Malauradament, per un error tipogràfic, com a autors hi apareixen tres noms.