Doncs si, al final resulta que es pot ignorar un calamar gegant. La primera setmana tothom es parava a mirar-lo i saludar-lo, però ara les poques personetes que li fan cas és per cagar-s'hi per ocupar tant espai...
09 de desembre 2006
04 de novembre 2006
Què ens està passant? (II)
Que bonic és despertar-se cada dia sabent que descobriràs un nou límit insospitat de la ignorància...
Exemple 2: Durant una pràctica de botànica, va sortir un dubte: tenim la sang blava? L'elementa defensava que sí, que el què passava és que en entrar en contacte amb l'oxígen s'oxidava i per això quan et fas una ferida la veus vermella.
Aquí vaig estar lenta, però ara li proposo dos arguments per defensar aquesta bonica teoria:
1) Tothom sap que l'únic que entra en contacte amb l'oxigen a dins del cos són els hematies, i per això són vermells, però total com que són minoria... La sang és blava perque tenim molts.... emmmm... cianocits? (p.e.)
2) Que la sang sigui vermella en condicions de buit és degut aaaa... això... No sé, a què els cianocits són més llestos, i s'agafen a les parets de les venes modo cabina despresurizada aeropuerto 79 o algo així, i el que surt volant com els seients i les ensaïmades de Mallorca són els eritrocits.
Dues morfologies dels cianocits, vistos al microscopi electrònic
Bueno, al final la vam convèncer. El pitjor és que arribo a casa i ho explico i em dieuen que és normal, que quan ets petit això és el que t'expliquen.
Per favor, JUREU-ME QUE A MI NINGÚ M'HA DIT MAI AIXÒ
PD: Em mereixo que algú em digui que a "Aeropuerto 79" no es despresuritza la cabina, però és que és el primer que m'ha passat pel cap.
Exemple 2: Durant una pràctica de botànica, va sortir un dubte: tenim la sang blava? L'elementa defensava que sí, que el què passava és que en entrar en contacte amb l'oxígen s'oxidava i per això quan et fas una ferida la veus vermella.
Aquí vaig estar lenta, però ara li proposo dos arguments per defensar aquesta bonica teoria:
1) Tothom sap que l'únic que entra en contacte amb l'oxigen a dins del cos són els hematies, i per això són vermells, però total com que són minoria... La sang és blava perque tenim molts.... emmmm... cianocits? (p.e.)
2) Que la sang sigui vermella en condicions de buit és degut aaaa... això... No sé, a què els cianocits són més llestos, i s'agafen a les parets de les venes modo cabina despresurizada aeropuerto 79 o algo així, i el que surt volant com els seients i les ensaïmades de Mallorca són els eritrocits.
Bueno, al final la vam convèncer. El pitjor és que arribo a casa i ho explico i em dieuen que és normal, que quan ets petit això és el que t'expliquen.
Per favor, JUREU-ME QUE A MI NINGÚ M'HA DIT MAI AIXÒ
PD: Em mereixo que algú em digui que a "Aeropuerto 79" no es despresuritza la cabina, però és que és el primer que m'ha passat pel cap.
30 d’octubre 2006
Què ens està passant? (I)
Després de molts anys passant bones estones amb les Antologías del disparate, se'm presenta un dubte existencial: Ningú s'ha plantejat mai escriure'n un des de l'altra banda? No em refereixo a un alumne escribint les burrades dels profes (que segur que també sortiria), si nó a un escrit per un alumne sobre altres alumnes, perquè si certs alumnes són capaços de plantejar les burrades que tots coneixem als profes, no us podeu imaginar les que, potser per certa vergonya ja no s'atreveixen a preguntar als senyors professors, però si gosen plantejar als seus companys.
Exemple 1: Un bonic matí de divendres, dia que no tinc classe (bonic perquè feia solet i caloreta, després de 3 setmanes plovent), vaig tenir la genial idea d'anar a un seminari de Mates. Aquests seminaris són voluntaris, i durant una hora la profe es dedica a reexplicar coses que ja hauriem de saber, però que segons la seva experiència resulta que no, que ja és trist.
El primer seminari va ser d'operacions amb matrius (al que no vaig anar perquè estava agafant un avió). El segon anava de les funcions trigonomètriques, valor absolut, logaritmes, exponencials... I Vaig pensar, mira anem-hi a veure si em refresca alguna cosa que no recordi (resulta que no, perquè el que no sap la gent, en teoria, es "esto es el seno, esta su gráfica, y esta su derivada" -si, y el papel de water que quiero es ese- coses que recordava totes).
La situació que se'm va plantejar va ser en la següent: Estava la profe explicant la tangent (sin/cos) i va dir alguna cosa així com "como veis, esta función presenta problemas de continuidad cuando el coseno es 0". I la meva companyeta de l'esquerra em diu: "No lo entiendo. ¿Por que no se puede dividir por 0?"
Ara intentaré recordar. Exactament, quan va ser la primera vegada que em van dir que no es podia dividir per 0? Quan m'ensenyaven a dividir? a segon, tercer d'EGB? Puc arribar a entendre (tinc molta imaginació) que als 18 anys no entenguis perquè no es pot dividir per 0, però que no ho sapigues? Jo creia que en un atac patatònic seria l'únic que recordaries i aniries donant cops de cap i dient: "error division by 0." o algo així.
PD: Jo pensava que dividir per 0 només ho podien fer els americans, però ara resultarà que és un superpoder més extès del què em pensava... Fa temps vaig trobar això al Improbable research.
http://improbable.com/2006/09/19/when-can-you-divide-by-zero/
Exemple 1: Un bonic matí de divendres, dia que no tinc classe (bonic perquè feia solet i caloreta, després de 3 setmanes plovent), vaig tenir la genial idea d'anar a un seminari de Mates. Aquests seminaris són voluntaris, i durant una hora la profe es dedica a reexplicar coses que ja hauriem de saber, però que segons la seva experiència resulta que no, que ja és trist.
El primer seminari va ser d'operacions amb matrius (al que no vaig anar perquè estava agafant un avió). El segon anava de les funcions trigonomètriques, valor absolut, logaritmes, exponencials... I Vaig pensar, mira anem-hi a veure si em refresca alguna cosa que no recordi (resulta que no, perquè el que no sap la gent, en teoria, es "esto es el seno, esta su gráfica, y esta su derivada" -si, y el papel de water que quiero es ese- coses que recordava totes).
La situació que se'm va plantejar va ser en la següent: Estava la profe explicant la tangent (sin/cos) i va dir alguna cosa així com "como veis, esta función presenta problemas de continuidad cuando el coseno es 0". I la meva companyeta de l'esquerra em diu: "No lo entiendo. ¿Por que no se puede dividir por 0?"
Ara intentaré recordar. Exactament, quan va ser la primera vegada que em van dir que no es podia dividir per 0? Quan m'ensenyaven a dividir? a segon, tercer d'EGB? Puc arribar a entendre (tinc molta imaginació) que als 18 anys no entenguis perquè no es pot dividir per 0, però que no ho sapigues? Jo creia que en un atac patatònic seria l'únic que recordaries i aniries donant cops de cap i dient: "error division by 0." o algo així.
PD: Jo pensava que dividir per 0 només ho podien fer els americans, però ara resultarà que és un superpoder més extès del què em pensava... Fa temps vaig trobar això al Improbable research.
http://improbable.com/2006/09/19/when-can-you-divide-by-zero/
22 d’octubre 2006
Animals rarets
No sabia que els gossos podien tenir transtorns psicològics d'aquesta mena...
Pfff... Què dir, només sabent que surten pandes...
Pfff... Què dir, només sabent que surten pandes...
10 d’octubre 2006
Real Pokemons: De pompones, ositos y gominolas
Nada nuevo bajo el sol...
Número: pi
Nom: volvox aureus
Tipus: raritu (microalga: planta/aigua)
Hàbitat: aigua dolça
Tamany: Colònia: 0.5-1.5 mm; Individu: 5-8 micòrmetres
Pes: mmm... pff... pooos...
Evolucions: a múltiples colònies
Atacs: mmm... rebota y explota? (la fotosíntesis es pot considerar un atac?)
Història: És un conjunt d'algues microscòpiques, que forma colònies esfèriques, format per cèl·lules biflagelades unides entre sí. Cada cèl·lula està rodejada por un MOC. (:P)
Número: i
Nom: ós d'aigua
Tipus: creepy (aigua)
Hàbitat: Qualsevol lloc amb molta humitat
Tamany: de 0,1 a 1,2 mm
Pes: pueess... vindria a ser... molt molt poquet?
Evolucions: Pa que? si ja es la òstia
Atacs: Xuclar cèl·lules, fer-se el mort (ho fa molt bé), fer por
Història: Tenen de 4 a 8 urpes amb ventoses; normalment els primers tres parells es destinen a la locomoció mentre que el quart serveix per a fixar-se al substrat, ja que són molt lleugers i fins i tot un pet de mosca por arrossegar-los fàcilment. La cutícula exterior pot ser d'una gran varietat de colors. Amb la seva boqueta atravessen les parets cel·lulars i succionen els suquillos (encara que a vegades es mengen el bitxo sencer). Tenen la capacitat, en situacions medioambientals extremes, d'entrar en estat de mortet, però no del tot. En aquest estat poden passar cents, potser mils d'anys. Un científic holandès va afegir aigua a alguns ossets secs que estaben sobre la fulla d'una falguera seca d'un museu que hi era des del s. XVII. Es van despertar i van continuar vivint normalment. Hi ha estudis que demostren que, en un estat de metabolisme indetectable, poden sobreviure a temperatures entre -272ºC i 149º C, així com a la inmersió en alcohol pur i en éter. Científics russos afirmen haver-ne trobat de vius a la coberta dels cohets acabats d'arribar de l'espai exterior.
Número: e
Nom: Pompona
Tipus: pelut/pesat
Hàbitat: Casa meva
Tamany:
Pes: 3,5 Kg
Evolucions: Espero que no
Atacs: boles de pèl, esgarrapar, mossegar, miolar, cop de cap, pessigolles
Història: La subespecie pompona, apareguda a partir d'una munstració gatuna, aparegué per primera vegada el 2 d'octubre del 2005, un dia abans d'un eclipsi solar (sospitós? si). Segurament per això el primer pompón va ser negre. El segon pompón, nascut un gèlid dia de febrer, va sortir blanc i li havia robat el pèl als seus 3 germans. Actualment, entre les seves aficions s'hi troben coses tan variades com buidar papereres, demanar mimus i estarrufar-se el pèl.
Número: pi
Nom: volvox aureus
Tipus: raritu (microalga: planta/aigua)
Hàbitat: aigua dolça
Tamany: Colònia: 0.5-1.5 mm; Individu: 5-8 micòrmetres
Pes: mmm... pff... pooos...
Evolucions: a múltiples colònies
Atacs: mmm... rebota y explota? (la fotosíntesis es pot considerar un atac?)
Història: És un conjunt d'algues microscòpiques, que forma colònies esfèriques, format per cèl·lules biflagelades unides entre sí. Cada cèl·lula està rodejada por un MOC. (:P)
Número: i
Nom: ós d'aigua
Tipus: creepy (aigua)
Hàbitat: Qualsevol lloc amb molta humitat
Tamany: de 0,1 a 1,2 mm
Pes: pueess... vindria a ser... molt molt poquet?
Evolucions: Pa que? si ja es la òstia
Atacs: Xuclar cèl·lules, fer-se el mort (ho fa molt bé), fer por
Història: Tenen de 4 a 8 urpes amb ventoses; normalment els primers tres parells es destinen a la locomoció mentre que el quart serveix per a fixar-se al substrat, ja que són molt lleugers i fins i tot un pet de mosca por arrossegar-los fàcilment. La cutícula exterior pot ser d'una gran varietat de colors. Amb la seva boqueta atravessen les parets cel·lulars i succionen els suquillos (encara que a vegades es mengen el bitxo sencer). Tenen la capacitat, en situacions medioambientals extremes, d'entrar en estat de mortet, però no del tot. En aquest estat poden passar cents, potser mils d'anys. Un científic holandès va afegir aigua a alguns ossets secs que estaben sobre la fulla d'una falguera seca d'un museu que hi era des del s. XVII. Es van despertar i van continuar vivint normalment. Hi ha estudis que demostren que, en un estat de metabolisme indetectable, poden sobreviure a temperatures entre -272ºC i 149º C, així com a la inmersió en alcohol pur i en éter. Científics russos afirmen haver-ne trobat de vius a la coberta dels cohets acabats d'arribar de l'espai exterior.
Número: e
Nom: Pompona
Tipus: pelut/pesat
Hàbitat: Casa meva
Tamany:
Pes: 3,5 Kg
Evolucions: Espero que no
Atacs: boles de pèl, esgarrapar, mossegar, miolar, cop de cap, pessigolles
Història: La subespecie pompona, apareguda a partir d'una munstració gatuna, aparegué per primera vegada el 2 d'octubre del 2005, un dia abans d'un eclipsi solar (sospitós? si). Segurament per això el primer pompón va ser negre. El segon pompón, nascut un gèlid dia de febrer, va sortir blanc i li havia robat el pèl als seus 3 germans. Actualment, entre les seves aficions s'hi troben coses tan variades com buidar papereres, demanar mimus i estarrufar-se el pèl.
04 de setembre 2006
No more cocodrils sodomitzats
Steve Irwin, el mític on els hi hagi caçador de cocodrils, immortalitzat pel Cartman amb el clàssic "le voy a meter el pulgar por el culo", ha mort a mans d'una rajada a Austràlia.
Pregunta 1: ¿le metió el aguijón por el culo?
Pregunta 2: Els cocodrils van al cel o a l'infern? Estan esperant venjança? O els hi fa gràcia que els sodomitzin?
Pregunta 2: Si un proctòleg jamaicà és un poke-mon, Steve Irwin era un Waninoko?
Pregunta 1: ¿le metió el aguijón por el culo?
Pregunta 2: Els cocodrils van al cel o a l'infern? Estan esperant venjança? O els hi fa gràcia que els sodomitzin?
Pregunta 2: Si un proctòleg jamaicà és un poke-mon, Steve Irwin era un Waninoko?
14 de juliol 2006
Born to burn
02 de juliol 2006
...Satisfaction...
29 de juny 2006
Bug's Hunt Upgrade: A por ellos... oeee...
22 de juny 2006
La familia que assetja bichus unida....
27 de maig 2006
Sea un friki amb poca feina: Pregunteme como --> Be a Google Worker
I és que s'ha de veure la poca feina que té certa gent, XD
http://www.googlism.com
Alguns exemples:
Googlism for: marieta
"Googlism.com will find out what Google.com thinks of you, your friends or anything! Search for your name here or for a good laugh check out some of the popular Googlisms below."
"BRILLIANT way of finding out what your name means on the web by cross-referencing Google search results." - Mirror.co.uk"
http://www.googlism.com
Alguns exemples:
Googlism for: marieta
- marieta is demonstrating that disabled people can be protagonists of their own lives and can proactively improve
- marieta is the daughter of lusie and aisea tigarea of losa
- marieta is gek oor "trek"
- marieta is in an isolation unit at windhoek state hospital after displaying symptoms of congo fever
- marieta is to blame for everything
- cthulhu is my friend
- cthulhu is pink and fluffy
- cthulhu is google's archive
- cthulhu is female
- cthulhu is a puppet of the immortal elves i tell you
25 de maig 2006
25 de Maig. Dia del orgullo friki
FESTAAAA!!!
http://www.diadelorgullofriki.com/
http://www.diadelorgullofriki.tk/
http://especiales.ozu.es/dia-del-orgullo-friki/dia-del-orgullo-friki-fiesta.php
http://www.lacoctelera.com/copasoworld/post/2006/03/10/el-dia-del-orgullo-friki
http://www.youtube.com/watch?v=leEsz9ci5XE
"El 25 de mayo de 1977 se estrenaba la primera parte (es decir, el episodio IV) de Star Wars en Yankilandia. El 25 de mayo de 2001, Douglas Adams, el autor de la Guía del Autoestopista Galáctico fallecía en Londres. Además, el 25 de mayo es el cumpleaños de Mike Myers y de Cillian Murphy, Austin Powers y el Espantapájaros en la última de Batman, respectivamente. Tales acontecimientos podrán ser considerados una casualidad por muchos. De hecho por todo el mundo. Pero en el fondo tiene que tratarse de una señal para que el 25 de mayo se celebre en todo el mundo el Día del Orgullo Friki. Y si no es una señal… Bueno, que nos apetece celebrarlo ese día, ¿qué pasa?"
http://www.diadelorgullofriki.com/
http://www.diadelorgullofriki.tk/
http://especiales.ozu.es/dia-del-orgullo-friki/dia-del-orgullo-friki-fiesta.php
http://www.lacoctelera.com/copasoworld/post/2006/03/10/el-dia-del-orgullo-friki
http://www.youtube.com/watch?v=leEsz9ci5XE
03 de maig 2006
Childe Marieta a la torre oscura llegó
Pues sí, s'ha acabat.
Largos días y placenteras noches.
Si teniu ganes de fer un test (cal regirstra-se):
http://www.thedarktower.net/trivia/
Largos días y placenteras noches.
Si teniu ganes de fer un test (cal regirstra-se):
http://www.thedarktower.net/trivia/
29 d’abril 2006
Portuguesian Ways III: The naked truth
Portuguesian Ways II: Fashion victims. O Fashion is a Victim. O algo
Potser un dels maniquís més horrendos del món. Està clar que a Estoril, a part de pijos, hi ha mal gust. Ma fa POOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOR!!!
Eeeemmmm... Aaahh! Tres monstres em volen atacar, allà, al mig de la plaça...No vull ni pensar com queda si a les nits tenen un fanalet a dins de la panxeta. Els hi deuen agradar aquestes coses lisboetes?
Eeeemmmm... Aaahh! Tres monstres em volen atacar, allà, al mig de la plaça...No vull ni pensar com queda si a les nits tenen un fanalet a dins de la panxeta. Els hi deuen agradar aquestes coses lisboetes?
27 d’abril 2006
Dias Tristes
Doncs sí, el que més por ens feia, el què no podíem concebir, ha succeït. Fa uns quants dies, els nostres estimats sea monkeys ens van abandonar. L'autòpsia encara no ha confirmat si van morir bullits o sobrealimentats, però esperem que fos ràpid. Em pregunto què deuria pensar el pobret que es va quedar sol, aguantant uns quants dies més... Esperem que estiguin al cel dels sea monkeys, on l'aigua és sempre fresqueta, la llum els hi arriba sempre del nord i tenen el menjar suficient, ni poc ni massa.
Es prega una oració per a la seva animeta.
Portuguesian Way: Lavabos
26 d’abril 2006
Cthulhu ftang
19 d’abril 2006
The pachorrento ones
18 d’abril 2006
13 d’abril 2006
Fast Post
Només un postet rapidet per informar que ens nanem paca Lusitania. Tornarem amb anècdotes i fotos diverses.
03 d’abril 2006
Dia D, 1310 Zulu
Sí senyores i senyors, ahir, davant de la incapacitat per aconseguir un subministrament continu i suficient de ranxo per als soldats, i considerant que ja estaven suficientment preparats per buscar-se'l ells mateixos i dur a terme la seva missió, es va procedir al desplegament de les tropes.
A continuació informe gràfic.
A continuació informe gràfic.
01 d’abril 2006
Prisciliano City, Toma 2
19 de març 2006
Lo prometido es deuda
18 de març 2006
Vinieron de dentro de... el calaix
O no. Perquè porto una estona intentant pujar les fotos i no hi ha manera. A veure si més tard ho aconsegueixo. Avui anem a Prisciliano City, a veure si fem alguna troballa digne de menció.
Seguirem informant, en una cathora d'aquestes al mateix catblog. Estigueu catatents, bevent catcafè amb catsucre i unes catpastes, o uns catpintxos de bons catmariscos catllecs (acompanyats de bon catalbarinyo o catribeiro), paga la catcasa.
<-- END TRANSMISSION --> (txof)
Seguirem informant, en una cathora d'aquestes al mateix catblog. Estigueu catatents, bevent catcafè amb catsucre i unes catpastes, o uns catpintxos de bons catmariscos catllecs (acompanyats de bon catalbarinyo o catribeiro), paga la catcasa.
<-- END TRANSMISSION --> (txof)
13 de març 2006
Ai, si vinc!
09 de març 2006
Look! It's evolving!
06 de març 2006
Kittens, kittens everywhere
04 de març 2006
Dedicated to Tupperware
Ho sento, però des que ho vaig veure que li tenia ganes... XD
The 2004 Ig Nobel Prize Winners
MEDICINE
Steven Stack of Wayne State University, Detroit, Michigan, USA and James Gundlach of Auburn University, Auburn, Alabama, USA, for their published report "The Effect of Country Music on Suicide."
PUBLISHED IN: Social Forces, vol. 71, no. 1, September 1992, pp. 211-8.
WHO ATTENDED THE IG NOBEL CEREMONY: James Gundlach.
Per a un extracte de l'estudi:
http://www.questia.com/PM.qst?a=refresh&docId=95183303&type=journal
The 2004 Ig Nobel Prize Winners
MEDICINE
Steven Stack of Wayne State University, Detroit, Michigan, USA and James Gundlach of Auburn University, Auburn, Alabama, USA, for their published report "The Effect of Country Music on Suicide."
PUBLISHED IN: Social Forces, vol. 71, no. 1, September 1992, pp. 211-8.
WHO ATTENDED THE IG NOBEL CEREMONY: James Gundlach.
Per a un extracte de l'estudi:
http://www.questia.com/PM.qst?a=refresh&docId=95183303&type=journal
03 de març 2006
Encara sou a temps de salvar-vos
Com deia el meu estimat explorer: Ai...
Mentre hi hagi algú capaç d'inventar-se alguna xominada espiritual hi haurà algú capaç de creure-s'ho:
http://www.breatharian.com/
algunes frases escollides per donar-vos una idea del tema:
"Science has proven that the average person can live 30 days or more on just air and water alone. But only a few minutes without air."
-Digue'm manipulador, també-
"The world is flooded with books on food and eating. No one seems to realize that eating is not natural, but an acquired habit, like smoking and drinking, and that FRESH CLEAN AIR is the Cosmic Reservoir of all things, including the substance that builds and sustains the human body."
-Em pregunto si venen parches per deixar de menjar-
"The real function of the digestion system is the condensation of spiritual energy (energy we can’t see) into physical energy/matter (energy we can see)."
-Jo que em pensava que era simplement decoratiu-
"A Breatharian is really anyone who breathes."
-Uix! Ens tenen enganxats pels... pulmons-
"At this time the Earth is not ready to support a permanent no eating life style. I believe Everyone should continue to eat until the proper time."
-No fos cas que se'ns morissin tots abans de pagar....-
Després d'examinar el document, penso que ha arribat el moment de posar en pràctica el que hem pesat moltes vegades: crear una religió (i a veure si així fotem la primera pela):
Mira, poso un fòrum per fer propostes i després, del que en surti, farem enquestes:
http://www.onoocio.com/zonaweb/joaninha
Mentre hi hagi algú capaç d'inventar-se alguna xominada espiritual hi haurà algú capaç de creure-s'ho:
http://www.breatharian.com/
algunes frases escollides per donar-vos una idea del tema:
"Science has proven that the average person can live 30 days or more on just air and water alone. But only a few minutes without air."
-Digue'm manipulador, també-
"The world is flooded with books on food and eating. No one seems to realize that eating is not natural, but an acquired habit, like smoking and drinking, and that FRESH CLEAN AIR is the Cosmic Reservoir of all things, including the substance that builds and sustains the human body."
-Em pregunto si venen parches per deixar de menjar-
"The real function of the digestion system is the condensation of spiritual energy (energy we can’t see) into physical energy/matter (energy we can see)."
-Jo que em pensava que era simplement decoratiu-
"A Breatharian is really anyone who breathes."
-Uix! Ens tenen enganxats pels... pulmons-
"At this time the Earth is not ready to support a permanent no eating life style. I believe Everyone should continue to eat until the proper time."
-No fos cas que se'ns morissin tots abans de pagar....-
Després d'examinar el document, penso que ha arribat el moment de posar en pràctica el que hem pesat moltes vegades: crear una religió (i a veure si així fotem la primera pela):
- Buscar un nom amb ganxo
- Crear/triar entre els existents un ésser superior
- Establir els fonaments
- Buscar arguments (patilleros, però que de tan ben argumentat no ho semblin) que ho facin creïble
- Triar un sermonejador
- Buscar comercials
Mira, poso un fòrum per fer propostes i després, del que en surti, farem enquestes:
http://www.onoocio.com/zonaweb/joaninha
01 de març 2006
S'acosta el dia del judici final...
Per què ningú m'ha informat de les conseqüències reals del canvi climàtic??
O això deia el google desktop fa dos dies...
Per què ningú m'ha comunicat que l'anticrist ha nascut, que té feina, i que consisteix en idear menjars preparats???
(Per a qui vulgui veure en què consisteix i esgarrifar-se:
http://www.x-entertainment.com/articles/0744/)
Mmmm... colesteroool....
O això deia el google desktop fa dos dies...
Per què ningú m'ha comunicat que l'anticrist ha nascut, que té feina, i que consisteix en idear menjars preparats???
(Per a qui vulgui veure en què consisteix i esgarrifar-se:
http://www.x-entertainment.com/articles/0744/)
Mmmm... colesteroool....
I perquè ningí m'ha dit que en el seu temps lliure es dedica a escriure coses així:
Long, long ago in a galaxy far away, in General Hospital born I was, and quite happy were my parents, but when a youngling still I was, moved we did.
Guanaydor al pitjor paràgraf de ciència ficció
Sad but true
Pompón, el gat centrifugat i altres criatures
Per aclamació popular, aquí us presento el gat pompón, amb un pes superior al de sa mare, i la gateta, cagada a la progenitora. I un parell de fotos més, de regal.
El miracle de la vida: D'aquí a cinc dies, els sea monkeys començaran a menjar ranxo
Busca els quatre gatets... (Cinc amb la mare)
Vean al gato pompón en todo su esplendooorr.....
Pasen y vean, el gato más estarrufado del mundo....
I la gateta, pobreta, s'ha quedat sense chicha ni pèl
I finalment, la meva primera floretaa!
El miracle de la vida: D'aquí a cinc dies, els sea monkeys començaran a menjar ranxo
Busca els quatre gatets... (Cinc amb la mare)
Vean al gato pompón en todo su esplendooorr.....
Pasen y vean, el gato más estarrufado del mundo....
I la gateta, pobreta, s'ha quedat sense chicha ni pèl
I finalment, la meva primera floretaa!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)